Capítol 4: El Verkami!

La profecia s’ha complit, i una vegada exprimit i rematat l’estiu arriba l’hora inevitable d’encetar el nostre propi crowfunding. Si ja heu vist el vídeo de dalt, haureu descobert més o menys per on van els tirs, així que ja podeu – després de difondre-lo a manta per les xarxes socials, clar – entrar al nostre projecte, allotjat al web Verkami i escodrinyar un poc més de què es componen els paquets, ja que al vídeo, encotillats pel llenguatge publicitari, no vam poder explicar-los detalladament.

Com veieu el CD és a 8€ (amb despeses d’enviament incloses en el cas de que visques fora de La Ribera – ningú no és perfecte -), cosa que suposa que els micromecenes, a banda de rebre el CD abans que ningú, tindreu un descompte respecte al preu que assoliran després els discos que poguérem vendre als concerts. A banda també de que el vostre nom apareixerà als crèdits, que per una altra banda serà la única recompensa que s’endurà – adobada amb xapes i enganxines – qui faça una donació de 4€ de forma (quasi) completament altruista.

A partir d’ací tot serà acumulatiu: És a dir que tant si trieu el paquet amb la camiseta (estan ja bullint els dissenys), el de la participació a la gravació (no és precís que sàpigues tocar cap instrument, també pots aparèixer cantant alguna estrofa, o recitant alguns dels poemes que hi hauran incrustats arreu de les cançons, a banda de passar tot el dia amb nosaltres a l’estudi de gravació – o tot el temps que dure la gravació: Qui paga mana! - ), el del recital acústic o el del concert amb grup complet (despeses de transport no incloses en ambdos casos), s’endureu també disc, aparició als crèdits, xapes i enganxines.

Totes les quantitats han sorgit d’un exhaustiu càlcul matemàtic i s’han filtrat posteriorment a través d’una profunda meditació assembleària, i és ací on arribem a la pura essència del Verkami: Aquestos diners es demanen, en definitiva, per a que el primer disc de Mi Sostingut tinga una qualitat de so digna, i que aquestos dos conceptes puguen aparèixer a la mateixa frase sense esdevenir una contradicció.

I com puguem arribar a fer real aquesta utopia? Estem fent ja la tria entre diversos estudis de gravació – encara que la tria definitiva dependrà del resultat d’aquesta experiència – i, a banda, ens agradaria comptar també amb alguna mà mestra, algú amb més experiència que nosaltres que ens produïsca el disc i ens apadrine el projecte, i creguem que la quantitat que ens hem marcat com a límit serà suficient per a cobrir totes aquestes despeses.

No cal dir que les plataformes de pagament son del tot segures. Ah, i només se vos cobrarà l’aportació si en el termini de 40 dies s’ha arribat a la quantitat establerta, en cas contrari quedaria anul·lada i el pagament no s'efectuaria.

Si finalment assolirem la fita, el grup entraria a l’estudi cap als Nadals amb els privilegiats micromecenes que hagen escollit participar a la gravació, i la resta podríeu anar seguint tot el procés des d’aquest mateix bloq, i quan el disc estiguera per fi acabat (ja per a l’any que ve) ja ens posaríem en contacte amb vosaltres per a enviar-vos els merescuts paquets.

Si vos ha quedat cap dubte, pugueu fer-nos qualsevol pregunta:

- A l’apartat de preguntes i respostes que Verkami ha habilitat a la pàgina del projecte
- Als comentaris d’aquesta mateixa entrada o qualsevol altra d’aquest bloq.
- Enviant-nos un correu a misostingut@gmail.com
- A la plana del projecte que hem obert a Facebook

La utopia està ací! El Nirvana és ara! Hem encetat un Verkami!

Capítol 3: El Pícnic Il·lustrat

Abans de contar-te com va anar el pícnic, volem fer-te una pregunta. Aquestes setmanes hem estat assajant prou. Li hem pegat unes quantes voltes a les cançons que creguem haurien d’eixir al disc, però com en son el doble de les que cabrien i som tan escèptics que no confiem ni en el nostre propi criteri, necessitem una opinió externa per a sacrificar una meitat i salvar-ne l'altra, i per això et preguntem, en una enquesta no vinculant, quines cançons (al voltant de la desena) posaries tú al disc d’entre les que hi ha a l'enquesta que hem habilitat ací a la dreta.

Ara sí, anem a contar-vos com va anar el Pícnic Il·lustrat: Incapaços d’assumir la fi de l’estiu, ahir vam acudir a l’Assut de Carcaixent a banyar-nos amb l’aigua del riu Xúquer. L'Assut de Carcaixent (un paratge molt bonic i acollidor) està, curiosament, més aprop de Sumacàrcer que de Carcaixent i, segons vam poder llegir en diverses plaques commemoratives, va ser construït al segle XVII i reconstruït després de la pantanà - que no riuà - del 82.

L’excusa era gravar un video per a difondre la paraula de l’imminent crowfunding amb el qual intentarem financiar el nostre primer disc. Com que el dia abans vam fer una crida a la I Nit de la Cançó al Local Espiral de Manuel, van vindre més amigues i amics dels que ho havien confirmat al Facebook (Fet insòlit sense precedents!)

Així que, quan vam arribar, ens vam espargir i el Xerra Torres (ja considerat el quint membre del grup) va anar enregistrant situacions diverses amb la seua inseparable càmera.

Abans que rés, vam decidir posar la cara més sèria que vam poder i ens vam clavar a un jacuzzi natural per a gravar l’escena en la qual explicarem a la gent, amb la màxima credibilitat que l’escena permet, en què consisteix exactament això del crowfunding.

A partir d’ahí la cosa se’n va anar de les mans i les situacions, cada vegada més i més insòlites, anaven succeïnt-se i barrejant-se amb l’aparició d’uns personatges molt estrafolaris.

Ací tenim, per exemple, al sequier major, el guardià de l’stay-a-hour, que va pronunciar el seu discurs amb una entonació més bé hitleriana:

En un entorn tan paradisíac era quasi impossible no trobar-se amb Eva:

També hi havia una estàtua eqüestre en la qual un Lord ens va explicar en un perfecte anglès els efectes sinestèsico-psiquedèl·lics que provoca la música sobre la seua persona:

I fins i tot una exòtica hawaiiana que abans de convertir-se en groupie histèrica li va donar temps a fer un ball tradicional:

Després vam cantar una cançó asseguts tots junts al jacuzzi natural, formant una estampa d’allò més bucòlica i familiar:

Ie, però!! Ixe no és... SLASH !?!?

Finalment Martí ens va cantar alguns temes nous, i també es van animar Uberos i la Grefusita (quedeu-se amb aquest nom!).

I els més valents quasi es sacrifiquen per la causa escolopèndrica apropant-se a les comportes.

Unes fotos han estat fetes per Anna Nicola, i altres amb la càmera de Dani Sanjuan.

Va ser una vesprada inigualable. Aquest Pícnic Il·lustrat (igual que tots els altres esdeveniments que han aparegut o apareixeràn a aquest bloq), encara que formara part d’un procés, va ser gaudit independentment de l’objectiu. Esperem que totes les passes que ens queden d’ací al disc siguen fetes amb el mateix amor i que aquest (el disc) no siga sinó un souvenir del camí que ens ha dut fins a ell. Ja ho deia Val del Omar: “Destruye todo proyecto de pasos sin pasión.” Aquest que ens ocupa, com vegeu, de moment seguirà intacte.